Monegros

Monegros es un projecte artístic realitzat a quatre mans amb el meu pare, el pintor José Mª Guerrero Medina. Després de tres anys del diàleg sobre la caiguda de l’aigua, vàrem anar de nou a l’Aragó, als Monegres, aquesta vegada cercant el contrast amb l’aigua. En aquest post hi pots veure algunes de les fotografies que donen cos al projecte, llegir el text que ha escrit Pilar Giró, hi trobaràs també alguns enllaços per veure com es el llibre que vàrem realitzar, les pintures i l’exposició realitzada l’estiu del 2017 al Km7 Espai d’Art.

Monegros inèdit

La resposta a una inquietud motivada per la seducció d’un paisatge suggeridor ha donat com a resultat aquest diàleg entre la fotografia d’en Pau Guerrero i la pintura i els dibuixos a tinta xinesa de Guerrero Medina. Les seves obres sorgeixen de la frontera entre veure i mirar, observar; per crear i desvetllar quelcom que durant milers d’anys ha estat latent, esperant ser despertat per la poètica de la imatge.

Qui no ha sentit l’atracció pels paisatges que es perden en l’infinit des del marge de la carretera i que es van deixant en darrera durant el trajecte del viatge?

Guerrero Medina feia més de trenta anys que tenia pendent explorar aquells camins que veia perdre’s en l’horitzó cada cop que passava pels Monegros quan anava direcció Madrid. En refer la carretera retrobava aquella seducció, a la que finalment va començar a donar resposta ara fa tres anys.

Aquesta primera incursió al paisatge dels Monegros va ser un encontre atàvic amb la natura i el descobriment d’un univers que trencava els tòpics. El que havia de ser un paisatge pla, a l’endinsar- s’hi es va convertir en un indret de turons, precipicis, llomes, barrancs,…Un paisatge tectònic esculpit a base de plecs i falles on l’artista va trobar tota la plasticitat que la seva sensibilitat intuïa. En l’estructura de les composicions damunt la tela, l’abstracció del primer terme és com un viatge iniciàtic per poder copsar la força i la volumetria de les muntanyes que defineixen el veritable paisatge d’aquest entorn. En aquest segon terme del quadre el tractament que en fa de la imatge li atorga una presència gairebé escultòrica, posant de relleu tota la força tel·lúrica conjugada amb la màgia del color. La fascinació pels canvis de la llum, esbrinant les tardes en que els daurats esdevenen blaus i el blau abraça tot el fred premonitori de la nit.

Els quadres que Guerrero Medina dedica al paisatge de Los Monegros són una síntesi entre força matèrica i espiritualitat lumínica. És haver copsat i plasmat allò essencial que batega en l’ànima de la geologia, explicat des del domini de l’estètica. La serenitat i l’experiència acompanyen els silencis continguts, quan en explorar el món s’aconsegueix allunyar l’abisme, just en la mesura que el pinzell sap conjugar finitud i immensitat.

La fascinació vers un paisatge per tradició negre que es deixa descobrir en mil colors a través de la mirada de Guerrero Medina, fa que aquesta primera incursió necessiti d’una segona part: la que farà acompanyat de Pau Guerrero.

L’harmonia còsmica existeix. En aquest diàleg l’ha convidat l’aigua. Element absent en qualsevol referència a aquest paisatge, sobretot de la part del Desert, es converteix per caprici del temps atmosfèric, en la protagonista que modifica la percepció, l’olor, la llum, la composició,… En certa manera és com si l’aigua hagués de tornar a estar present en el diàleg entre els dos artistes.

En Pau descobreix Los Monegros amarats, en una metamorfosi que evidencia la fugacitat d’un paisatge que ha perdut la solidesa, que esdevé fràgil. Un paisatge en que a cada passa els rocs de sorra es desfan i de la seva aparença sòlida resta en un contrast poètic.

Envoltats d’aigua i de boira, les línies del paisatge es dilueixen i tot pren una atmosfera orientalitzant. La fotografia d’en Pau copsa tota aquesta poesia màgica i enigmàtica d’un paisatge inèdit, que precipita els canvis habitualment imperceptibles en la demora del temps. Amb la presència de la pluja, en les seves imatges es potencia la profunditat en el degradat de les tonalitats i de la llum. La composició presenta un marcat contrast entre la proximitat del terra, dels solcs, dels gruixos que desapareixen en tocar-los i la profunditat del dibuix a través de les atmosferes. Tot plegat amb una absència d’ombra que fa que els colors surtin amb tota la seva plenitud.

Atrapa l’instant màgic que la seva mirada projecta vers el paisatge i llavors apareix dibuixat en la fotografia, ja sigui amb la trama de la pluja, l’espurneig de les fulles, el mirall que separa els solcs de la terra, els turons que trenquen les planimetries de l’horitzó o les savines emergint de la terra.

És remarcable en l’execució de la fotografia d’en Pau Guerrero el domini tècnic que demostra en saber treure l’entrellat a la cal·ligrafia del paisatge que escriu damunt el paper Kozo, un paper japonès amb la transparència i el filat precisos per a servir de suport al seu tractament poètic del paisatge, fràgil i ferm, en la seva canviant existència.

En certs moment ambdós semblen extraure radiografies del paisatge. En els dibuixos a tinta xinesa de pastilla realitzats per Guerrero Medina el paisatge és representat en la seva essencialitat, arribant a l’abstracció. El paral·lelisme de certes fotografies i dibuixos no només és fruit d’haver compartit un mateix camí i parlar amb una sensibilitat similar; la delicadesa i la contundència, estructuren dos discursos dialògics i complementaris d’un instant ideal que els ha permès deixar constància dels impossibles. Les veladures de les humitats difuminen l’evidencia i conviden a la seducció de les transparències, l’entramat de la pluja fa de lligam entre totes les atmosferes i els blancs de calç atansen la il·lusió de la neu.

Pilar Giró, Sant Feliu de Guíxols, maig de 2017

Algunes imatges de Monegros

Les fotografies han estat impreses en paper Kozo i muntades sobre fusta, 40x60 cm

Treballant sobre el lloc